COME SE FAA COME SE FA La persicada

| 1 luglio 2006
la-persicata1

La persicada
La persicata i la faa amó ne l’òt-sènt.
Se se völ che la vègne föra buna se g’ha de doprà i pèrsech co la pulpa bianca de Consés.
Se i pela e i se fa cözer en cincinì, dopo i se s-chisa e se fa na bèla paciarina che se ghe fa sügà de töta l’acqua a föch bas fis. En banda, se dèsfa el stès peso de söcher e, sèmper a föch bas se ‘l fa culurà apena apena. Dopo se ghe zónta chèsto söcher buìt ai pèrsech e se fa cöser amó, sèmper a föch bas, e se sèghita a mèsià fin che no se farà töt gelatinùs. A la fì se la vöda sö de en bel piat larch e ont e se la fa polsà per 24 ure e dopo la se taja a quadratì.

La persicata
E’ un dolce tradizionale bresciano, esisteva già nell’ottocento, sembra che il grande D’Annunzio ne fosse molto ghiotto.
Affinché la persicata risulti originale bisogna utilizzare le pesche bianche e asciutte di Concesio o di Collebeato. Cuocere le pesche sbucciate per alcuni minuti, ridurle poi in poltiglia e far asciugare la polpa ottenuta a fuoco bassissimo. A parte sciogliere l’uguale peso di zucchero (della purea ottenuta) in pochissima acqua e far cuocere ancora a fuoco bassissimo fino a che lo zucchero si caramella. Versare questo zucchero nella purea di pesche e far sobbollire il composto continuando a mescolarlo fino a che non sarà tutto ben amalgamato e gelatinoso.
Versare infine su un piatto unto, lasciar riposare almeno per 24 ore e tagliare a quadratini.

Di: Velise Bonfante

Tags: , , , , , ,

Commenti

×